Also available in English
A Catalunya, per Nadal, els regals els porta un tronc. Cagant.
El tió és un tros de tronc amb cara somrient, barretina i una manteta perquè no passi fred. Des de la Puríssima, el 8 de desembre, se’l cuida i se li dona menjar cada nit. I la nit de Nadal (o el dia, segons la casa), la canalla l’apallissa amb bastons tot cantant perquè “cagui”: torrons, llaminadures, regals. La cançó més estesa ho deixa clar: caga torrons, que no caguis arengades, que són massa salades.
No és només cosa nostra: a l’Aragó hi ha la tronca o el tizón de Nadal, i a Occitània el cachafuòc. Abans el tronc es cremava a la llar; ara ja no es crema. L’arrel, diuen, és una festa del solstici perquè la natura no perdés la fertilitat durant l’hivern, tot i que això és més interpretació que no pas història documentada.
Pensa-hi: l’única tradició de Nadal on els nens esperen que algú faci caca. Amb ganes.
Cosí de Nadal: el caganer.
https://www.totrubi.cat/actualitat/societat/historia-canco-tio-nadal_2176742102.html