Also available in English
Gent enfilant-se sobre gent fins a fer torres de sis, set, nou i fins i tot deu pisos. I a dalt de tot, una criatura.
Són els castells. Neixen a Valls: el primer document és de 1712, quan el Ball de Valencians (un ball vingut del País Valencià, cosí de la muixeranga d’Algemesí) acabava amb una torreta humana de tres o quatre pisos. Els vallencs li van anar afegint alçada fins que la torre va deixar de ser el final del ball i es va quedar sola.
Com funciona: a baix, la pinya, desenes de persones que aguanten, empenyen cap al centre i fan de matalàs si tot cau. A sobre, el tronc, pis a pis. I a dalt, l’enxaneta, una criatura que corona el castell aixecant la mà. Tot plegat amb el lema casteller: força, equilibri, valor i seny.
Des de 1980, cada dos anys, les millors colles competeixen al Concurs de Castells de Tarragona (el primer es va fer el 1932). I el 2010 la UNESCO els va declarar Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Confiar tant en la persona que tens a sota. Quina metàfora.