Also available in English
La corranda és la manera catalana de fer versos de cap i cantar-los. Una tonada que tothom coneix, versos de set síl·labes, rima, i a contestar.
Si a les Illes tenen la glosa, al Principat hi ha les corrandes: les de Beget, les de Folgueroles, les del “Carolino”, i també se’n canten al Rosselló. La música ja la saps; el que t’has d’inventar, al moment, és la lletra. Sovint quatre versos, i al següent.
I un cas famós de corrandes que no són improvisades: les “Corrandes d’exili” de Pere Quart (Joan Oliver), publicades el 1947 a Saló de tardor quan ell era exiliat a Xile, i que Lluís Llach va convertir en cançó. La forma popular per explicar el dolor de l’exili.
És Impro, amb música.
https://festafesta.cat/cant-improvisat-als-paisos-catalans-generes/